Llort és un dels autors amb més personalitat del gènere criminal en català, i Herències col·laterals, una novel·la intel·ligent, despietada i plena d’humor negre.

L’advocat Ernest Claramunt ha arribat a un acord amb la Francesca Puigmajor, una velleta de gairebé vuitanta anys: li pagarà una pensióvitalícia i, a canvi, el magnífic pis de l’Eixample on ella viu passarà a ser de la família Claramunt després de la seva mort.

Sens dubte, una transacció molt rendible. Llàstima que la vida no respongui mai amb generositat als plans que projectem; que les persones no siguem peces d’un trencaclosques que algú pot muntar a conveniència, i que el passat pugui retornar com una herència col·lateral.

Vés amb compte amb el que deixes en herència.

Torna l'EMILI BAYO més genuí, amb la segona part d'un dels seus llibres icònics, Puta pasta, guanyadora del Premi Crims de Tinta.

En Marc és un home de mitjana edat, escriptor frustrat, que té una empresa de serveis lingüístics que passa per un mal moment. Una nit, es troba amb la Vero, una amiga d'infància que sempre gestiona negocis il·legals, i sempre que es troben la dona li ofereix alguna proposició que posa en Marc en perill. Però ell, ofegat pels deutes, sempre accedeix. Aquest cop la Vero li proposa un encàrrec ràpid i lucratiu: només ha d'escriure una nota de suïcidi i guanyarà 15.000 euros. Què pot sortir malament?

Un cap de setmana ple d'acció i perills per a un grup de desconeguts que s'enfronten als poders fàctics per tal de recuperar un estudi científic sobre energies renovables.

EMILI BAYO (Lleida, 1961). Des que va debutar com a novel·lista l'any 1997 amb Traïdors i covards, ha publicat La resta del món (premi Ciutat de Mollerussa), Projecte de felicitat (premi per a projectes de Fundació Enciclopèdia Catalana) i L'edat de les paraules (premi Llorenç Villalonga de Novel·la). També és autor dels reculls de contes Ampolles mig buides i Tot el que et vull dir, i de la novel·la juvenil Premonicions.

Una primera novel·la que recorda Sally Rooney i Gabrielle Zevin, un cant generacional als amics, a l'amor i a fer-se adult sense voler-ho.

Un dia ets al CCCB escoltant una xerrada i de cop descobreixes una mirada, un noi que fa t'exploti tot per dins, i en menys de dues setmanes us seguiu a totes les xarxes possibles. Al cap de dos mesos feu l'amor a la Mar Bella i, quan en porteu tres veient-vos, t'adones que potser t'has enamorat. Sense saber fer-ho. Busques respostes als teus referents romàntics més immediats però aviat trobes que ni els teus amics, ni la teva companya de pis ni els teus propis pares semblen tenir les claus per entendre com s'estima (o com s'estima bé). Viure a Barcelona és un repte, com ho és sobreviure a una feina que serveixi d'alguna cosa més que per pagar el lloguer, i les ressaques s'agreugen amb l'edat i cada vegada sembla més difícil acabar el dia havent menjat totala fibra que recomanen els anuncis publicitaris. Estimar. Errar. Aprendre. O no. El protagonista de Fervor s'enamora, sense voler... La resta és història i és aquesta.

David Moragas (Almoster, 1993) és escriptor, guionista i director de cinema. Es va graduar en Comunicació Audiovisual a la Universitat Pompeu Fabra, a Barcelona, i va cursar un màster en Direcció de Cinema a la NYU Tisch School of the Arts, a Nova York, gràcies a una beca de la Obra Social la Caixa.

Les seves pel·lícules han rebut nombrosos reconeixements, entre els quals s'inclou una nominació als premis Gaudí de l'Acadèmia del Cinema Català per Demà ho deixem -curtmetratge guanyador del premi VOC d'Òmnium Cultural- i una altra per a millor muntatge pel seu film A Stormy Night.

Actualment resideix a Barcelona i combina la seva feina com a director i guionista amb la docència a la Universitat Pompeu Fabra. Fervor és la seva primera novel·la.

Un palau de Barcelona és la insòlita biografia del palau Savassona, l’espai que allotja des de fa més de cent anys la institució de l’Ateneu Barcelonès.

Amb una mirada experta i afectiva, Mateu Barba, arquitecte que ha format part de l’equip que ha fet la darrera remodelació d’aquest edifici emblemàtic, proposa una aproximació inèdita, partint dels canvis físics –les parets, les escales, les pintures d’El Vigatà, d’un valor incalculable i que el temps no sempre ha respectat–, però contextualitzant-los en les diverses transformacionshistòriques, socials i polítiques del seu entorn més proper i que s’han plasmat en la mateixa construcció del palau de la mà de Josep Francesc Ferrer i amb les remodelacions d’Elies Rogent, les de Josep Font i Gumà i Josep M. Jujol, i la remunta dels anys seixanta, fins arribar a la dels nostres dies.

Cosit a través de la història bicentenària dels propietaris i els artistesque hi han deixat l’empremta i resseguint algunes intimitats i anècdotes de la casa i dels seus habitants, Un palau de Barcelona és també una història de la ciutat que va canviant en paral·lel a l’evolució de l’edifici.

József Debreczeni narra una de les acusacions més cruels i despietades contra el nazisme que s'han escrit mai, publicada després de 70 anys de silenci.

József Debreczeni va arribar a Auschwitz el 1944 amb trenta-quatre anys. Si l'haguessin seleccionat per anar "a l'esquerra", en quaranta-cinc minuts hauria estat mort. "Afortunadament", el van enviar "a la dreta", cap a dotze mesos d'esclavitud esfereïdora en un seguit de camps de concentració. Aquesta peripècia va culminar al crematori fred -teòricament, el camp hospital de Dörnhau-, on enviaven els presoners més dèbils en espera de la seva execució.

Jozsef Debreczeni, prolífic periodista i poeta hongarès, va narrar la seva experiència en aquestes memòries, un document esgarrifós, redactat amb l'estil concís i desproveït de sentimentalisme d'un periodista consumat. Un testimoni d'una qualitat literària incomparable.

Publicat per primera vegada el 1950 en hongarès, no va arribar a traduir-se mai a causa del Maccarthisme, les hostilitats de la Guerra Freda i l'antisemitisme de l'època. Ara, més de setanta anys després, aquesta obra mestra ocupa finalment el seu lloc legítim entre les obres més grans de la literatura sobre l'Holocaust.

"Un diamant literari, brillant i esmolat. Una crònica esfereïdora, de força estranya, inquietant. Unes memòries sobre l'Holocaust dignes de Primo Levi". The Times

József Debreczeni (Budapest, 1905 - Belgrad, 1978) va ser un novel·lista, poeta i periodista hongarès. A més de Crematori fred, els seus textos inclouen novel·les, col·leccions de poesia i obres de teatre, a més de destacar com a traductor de versos serbis a l'hongarès.

L'1 de maig de 1944 va ser deportat a Auschwitz després de tres anys de fer treballs forçats. En acabar la guerra va seguir exercint de periodista. Va ser distingit amb el premi Hid, un dels més prestigiosos de la literatura hongaresa.

2024;crematori fred;alemanya;holocaust;segona guerra mundial;auschwitz;dornhau;debreczeni;autobiografies de;diari de;ebook;historia contemporania;en catala;epub;genocidi;nazisme;historia cultural;historia de;historia del racisme;historia social;kindle;la vida de;libro de historia;libros;limpieza etnica;literaria;memorias;para adultos;para dummies;segunda guerra mundial;siglo xx

Jenn Díaz explica el seu testimoni colpidor i valent com a víctima de violència masclista i com, amb els anys, n'ha esdevingut una supervivent

Als divuit anys Jenn Díaz va patir violència masclista, tan física com psicològica. A través del seu testimoni, explica que el seu procés de víctima ha estat llarg i silenciós per l'estigma que acompanya la paraula víctima, per tots els estereotips que hi havia al seu voltant i per no haver-se reconegut com a tal durant molts anys. «Em va semblar que la categoria de dona maltractada em quedava gran. Com si no la mereixés, perquè la síndrome de la impostora s'escola per llocs insospitats». L'autora alerta que la violència masclista penetra en la societat en múltiples formes, per exemple, avalant i normalitzant les relacions basades en el poder, i cal desmentir els tòpics que l'envolten, com ara que hi ha un perfil de dona més propici a patir-la i que el retrat robot de l'home agressor no existeix.

«Hi ha dies en què, quan tot trontolla lleument, encara me'n sento una mica, de víctima: no pas per recrear-m'hi, ni per entregar-me al victimisme del qual s'acusa sovint els feminismes, sinó per enfortir-me, per detectar quines ferides han quedat una mica obertes i de quines eines disposo per continuar endavant, per anar aprenent cada dia».

El tercer llibre de la traducció completa al català de la "Història" d'Heròdot, el primer dels grans historiadors de l'antiguitat.

«Heus aquí l'exposició de la recerca d'Heròdot d'Halicarnàs, per tal que ni els esdeveniments dels homes s'esvaneixin amb el temps, ni restin sense llustre fets grans i admirables, uns de realitzats pels grecs, d'altres pels bàrbars; ni s'oblidi, sobretot, la causa per la qual van guerrejar els uns amb els altres». Així comença la Històriad'Heròdot. Conscient de la importància de les Guerres Mèdiques, el relat deixa palesa la vocació d'investigació i d'anàlisi de l'autor. D'una banda, perquè gestes glorioses no restin en l'oblit; d'una altra, perquè només des del passat es pot explicar el present.

Aquest és el tercer volum de la traducció d'aquesta obra del primer historiador de l'antiguitat, una traducció acurada i rigorosa, amb notes a peu i introducció didàctica.

Instants suspesos al mirall del temps, fixats en la rereguarda dels grans esdeveniments, allà on no arriben els micròfons, però hi bateguen les emocions. Certament podria semblar una crònica fotogràfica més d'un líder que ha arribat a la presidència del seu país.Però seria una impressió errònia. Perquè la grandesa d'aquest llibre no rau en el rutilant president que retrata, sinó en l'home profund que endevina. El fotògraf Eddy Kelele ha seguit Artur Mas des del 4 de novembre de 2010 fins al 8 de gener de 2011, unes setmanes decisives. Les seves fotografies, aplegades en aquest llibre, han captat el procés pel qual el candidat Mas es converteix en president de la Generalitat de Catalunya. Però, sobretot, retraten una persona de carn i ossos que en un moment donat es converteix en el president d'un país.

El recurs imprescindible per a tots aquells alumnes que s#examinen de Filosofia a les proves d#accés a la universitat.

El curs de filosofia del batxillerat s'ha concebut com una història del pensament que inclou un recull ampli i complex de teories, interpretacions del món, reflexions sobre el coneixement, sobre la història, sobre el llenguatge, sobre la societat, sobre els motius de les accions humanes, etc. Per això, a Atena trobareu obres curtes senceres o fragments llargs de les obres dels autors que formen part del programa: Plató, Descartes, Locke, J. S. Mill i Nietzsche.

Els textos de cada període (filosofia antiga, filosofia moderna i filosofia del segle XIX) van precedits d'una breu introducció, que constitueix, a més, una nota biobibliogràfica de cada autor. I, al final, els annexos donen indicacions sobre l'estructura de l'exercici i els criteris generals d'avaluació de l'examen d'Història de la Filosofia del Batxillerat a les proves d'accés a les universitats (PAU) de Catalunya.

Esperem que les lectures d'aquest llibre no només siguin una bona ajuda per preparar la prova de filosofia de l'examen de selectivitat, sinó que augmentin la capacitat crítica i el gust per la lectura de l'assaig filosòfic.